He estat més de tres anys absent del món de l'educació. Estava poc endreçat i en ebullició permanent quan el vaig deixar..., com sempre ha estat. Com segueix estant.
La falta d'endreça ajuda a caminar i l'ebullició empeny. Per això no és dolenta la perspectiva de les coses vista des de l'entorn educatiu.
Per això també, quan pretenc obrir aquesta finestra per abocar pensaments davant d'una pantalla que no sé qui llegirà, ni sé quan ho faré, vull recuperar alguns articles i un títol que ja feia servir quan escrivia una columna que parlava d'ensenyament: "A fer punyetes!"
Que ningú hi llegeixi un crit de desesper ni d'abandonament. Tot al contrari, vegeu-hi un crit de guerra al més pur estil apatxe que pot acompanyar d'altres de semblants com els clàssics "ja n'hi ha prou" o "n'estic fins als dallonses", però que hi afegeix un plus de tirar pel dret i enretirar les rèmores dels que només es queixen per no moure's, dels que es mouen perquè res canviï o dels que volen que ens movem en la direcció que no toca.
A tots aquests: a fer punyetes!
A la resta, ànim, que, tot i no ser bons temps per a la lírica, mai s'ha de menystenir el poder de la paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada