Em sorprenc de vegades quan es perverteixen els termes. Ja fa temps, a l'època de l'Aznar, es van afartar de pervertir la paraula llibertat quan s'hi emparaven per justificar totes les malifetes i corrupteles en el seu nom. Això ha acabat esdevenint un clàssic, i ara la dreta de sempre, la nostrada també, és l'abanderada de la paraula llibertat, paraula robada de l'esquerra amb un sentit ben diferent. Que lluny queda el sentit que li donàvem quan cridàvem "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". Que llunyíssim d'aquell clàssic de "liberté, egalité, fraternité".
Ara ens passa el mateix amb la paraula democràcia. I no només s'hi abona la dreta carrinclona que fa temps que ha equiparat democràcia a constitució, sinó aquells que suposadament són a l'esquerra, com en Rubalcaba quan s'ha referit a la decisió del Parlament de fer una consulta sobre l'autodeterminació. Diu que democràcia és complir les lleis.
No, senyor Rubalcaba. Complir les lleis és ser legal. Respectar les decisions del poble, és ser demòcrata.
Perquè si bé és cert que la democràcia es sustenta en el compliment de les lleis, no és menys cert que se sustenta al mateix temps en canviar aquestes lleis quan el poble ho reclama. No s'hi val agafar una part pel tot.
I aquí ens trobem encadenats a una constitució que va ser un pacte popular, i que es manté intacta només quan al joc dels partits majoritaris els convé. Fa temps que ha deixat de ser un pacte en la totalitat del seu redactat, almenys pel que fa a Catalunya. Tenim una constitució, per tant, que és perfectament legal però que molts considerem que no és prou democràtica perquè una bona part no respon a les expectatives de la ciutadania que representa.
El que és democràtic és consultar a la ciutadania. I el que és molt poc democràtic és amenaçar quan es vol fer un referèndum, posant per escut la legalitat.
Ja ho veieu. Simplement pervertim els termes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada