Amb aquest títol he rebut un estudi de l'organització "PTP. Promoció del transport públic". És un estudi interessant, ben fet i que, a més, coincideix amb la majoria de propostes que sempre hem defensat per resoldre el drama d'una carretera deixada de la ma de deu, per on passen milers de vehicles cada dia, amb una accidentalitat escandalosa i que és un autèntic desgavell pels veïns dels pobles que travessa.
El que passa és que fa una anàlisi diferent del que estem acostumats que és el simplisme del desdoblament per comparació amb el suposat greuge del que tenen a Espanya. I si ho comparem amb França just a l'altre costat de la frontera? Allà tots els camions passen per l'autopista o arriben en tren pel sistema intermodal LorryRail i ho fan pagant. No van per l'equivalent de la NII, que és la D900, que té unes característiques més de carretera comarcal que de via de llarg recorregut i, per tant, força dissuasòries pels vehicles de gran tonatge. És quan arriben a la frontera que es desvien per la NII per estalviar-se el peatge.
Necessitem, per tant 10 o 12 carrils que travessin el territori gironí quan els 6 carrils de l'autopista AP7 serien més que suficients?
El problema és que l'autopista AP7 no està concebuda en termes de mobilitat sinó de negoci, -molt lucratiu, per cert, perquè està més que amortitzada-, tant per l'empresa que té la concessió com pels lobbies que la defensen.
El segon concepte interessant és qui ha de pagar per l'ús d'aquestes infraestructures, els qui més les fan servir i més contaminen o tots els ciutadans a través dels impostos? A Europa ho tenen millor resolt amb l'eurovinyeta i es paga en funció del tonatge i de la contaminació emesa. Hem de pagar tots els ciutadans en benefici de les multinacionals del transport per carretera?
A aquestes qüestions cal acostar-s'hi sense apriorismes i el criteri ha de ser la mobilitat sostenible i no el negoci d'uns quants. I més quan sabem que una infraestructura d'aquestes característiques, concebuda a mitjà termini, i que depèn només del petroli, cada vegada més escàs i més car, tindrà un impacte mediambiental important i serà econòmicament poc rendible.
Resumint, l'aposta per l'intermodalitat és imprescindible, apostant pel corredor ferroviari de mercaderies que permetria transferir milers de camions setmanals de la carretera al ferrocarril. El desdoblament des de Girona a la frontera és innecessari i cal convertir en públic el tram corresponent d'autopista i finançar-ne el manteniment a través de l'eurovinyeta o un sistema similar. Els trams que s'han començat a desdoblar són una vergonya i no podem fer altra cosa que acabar-los amb urgència i, a més, si es fes això, podríem apostar per desdoblar el tram entre Tordera i Maçanet per donar continuïtat al trànsit a través de l'autopista del Maresme.
És una proposta més racional i més barata. Això sí, obliga als nostres governants a posar-se del costat de la ciutadania i no de les poderoses empreses que es mouen en el món del transport per carretera com estan fent fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada