dissabte, 23 de març del 2013

És una qüestió d'ous

Dimecres passat el Parlament va aprovar una proposta de resolució per unanimitat que insta el govern de la Generalitat a iniciar d'immediat els tràmits per aturar les obres de Can Juncadella a Lloret i revisar tot el projecte que es va autoritzar.
Que es concedís el permís per refer un galliner existent i que aquest s'hagi convertit en una edificació de 3000 metres quadrats és, francament, una qüestió d'ous. De molts ous.
Sobretot perquè això passa en un espai protegit i no es van tenir en compte els tres informes negatius del Departament de Medi Ambient. Si hi afegim que un dels propietaris és el president del Kazhakstan i que la finca està preservada pels propis guardes de seguretat que no deixen entrar-hi ningú, un té la sensació que qui ha estat manant en aquest espai és la testosterona del poder real i no les administracions que, submises, van aplanar tant com van poder el camí perquè es pogués fer i desfer.
El gest del Parlament, per insòlit, s'ha de resoldre també de manera insòlita. Crec que és la diferència entre el que faria una "república bananera" i un estat de dret. És clar, nosaltres no som ni república ni estat, però tenim institucions i les hem de fer valer.
I és aquí on no podem jugar a crear un bucle infinit passant-nos la pilota dient que "jo no puc aturar res perquè depèn de la llicència de l'ajuntament" o "jo no puc aturar res perquè urbanisme ho ha autoritzat", com hem anat veient aquesta darrera setmana amb els respectius responsables municipals i d'urbanisme.
Si hi ha un jutge que considera que això té indicis de delicte, si hi ha un Parlament que creu per unanimitat que s'ha d'aturar i revisar-ho, s'ha de fer. I aquí ha d'entrar en joc, si cal, el conseller de territori, que potser hauria de demanar a l'ajuntament que obri un expedient de revisió cautelarment i ordenar a urbanisme que revisi tot el projecte tenint en compte tots els informes, també els negatius.
Si no som capaços d'aturar això, després no diguem ploriquejant que si fóssim un estat resoldríem les coses perquè aquí no hi ha cap Madrid que intervingui.
És una qüestió de dignitat. Però, és clar, sobretot, és també una qüestió d'ous... de gallina, naturalment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada