Aquest matí a l'Hospitalet hem fet un acte sobre educació. El títol era encertat: Recuperem la il·lusió per l'educació. Encertat perquè si ens deixem vèncer pel desànim caurem en la resignació. Encertat perquè sense il·lusió, malgrat les patacades, no refarem els espais perduts.
Hi havia una taula rodona molt potent amb en César Coll com a "estrella". Segueix estant molt encertat, molt lúcid i molt clar: "Ens hem de rearmar ideològicament perquè la dreta està guanyant la batalla ideològica. Ens cal un projecte potent alternatiu. Això és el que els farà més por". Quanta raó, sincerament, quanta raó.
Però també hi havia la Gemma Lienas, la Núria Sempere i el Miquel Àngel Essomba. Confiem en els professionals, reivindiquem la feina feta, treballem l'educació com un tot, busquem solucions col·lectives que l'educació no només és un problema de recursos, deien.
Al final m'han fet tancar l'acte com a membre de la comissió d'Educació del Parlament. I m'ha agradat la frase de Santos Guerra que ha esmentat el tinent de l'alcalde Lluís Esteve al principi: "Només als peixos morts els arrossega el corrent del riu". Doncs bé, som peixos, els he dit, però no estem morts, i no ens arrossegarà el corrent mentre puguem seguir nedant.
I seguirem nedant, estic segur, perquè l'educació, igual que la poesia, és una arma carregada de futur. I el futur és nostre, companyes i companys. Ben nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada