dissabte, 27 d’abril de 2013

Emergència nacional

En el darrer ple del Parlament vaig interpel·lar el conseller Puig sobre l'atur i la creació d'ocupació i vaig qualificar la situació d'emergència nacional. Ell hi va estar d'acord. Fins i tot em va acceptar que la reforma laboral no havia servit per generar ocupació. Però va seguir insistint en què el problema era el dèficit que tenia el país.
No ho nego. Però mentre estem agenollats davant dels bancs tapant els seus forats amb muntanyes de diners, estem perdent tota la indústria del país i abocant a l'atur milers de famílies que mai haguessin sospitat que es podien trobar en una situació semblant.
La reacció dels governs, -el català, l'espanyol i els europeus-, davant d'aquest drama, no pot ser rebaixar més o menys dècimes del dèficit, perquè estem destruint la cohesió de la nostra societat  i estem posant en perill la convivència democràtica.
La clau està en rebaixar l'atur invertint en ocupació estable i sostenible, i l'exigència de control del dèficit ha de venir en funció d'aconseguir aquest objectiu. Un euro invertit en generar ocupació provoca una despesa de només la meitat per efecte dels multiplicadors fiscals, mentre que un euro de retallada del dèficit aplicada als serveis a la ciutadania enfonsa l'economia gairebé el doble pel mateix efecte.
Si això ho diuen la major part d'economistes, si fins i tot el president Mas reconeix ara que aquesta austeritat salvatge no ens permet aixecar cap, a què estem esperant per plantar cara a la dictadura de  les finances? A que no quedi res?
A què estem esperant per exigir una moratòria del deute a les entitats financeres que amb les seves orgies monetàries a escala mundial estan en la gènesi d'aquesta crisi?
Quan començarem a aplicar una fiscalitat justa i impedirem que els capitals dels qui mantenen extraordinaris beneficis se'n vagin del país?
Em temo que en aquest país que el volem tan nostre encara planeja l'ombra de les castes familiars que es varen enriquir amb la dictadura i l'estraperlo, que van estendre els seus coneixements depredadors a uns quants deixebles avantatjats formant un magnífic clan d'intocables que controlen moltes de les empreses clau de la pell de brau.
O sigui que aquests no els toca ni déu.
Desvariejo? Potser sí, però definitivament la transició s'ha acabat. I ens cal amb urgència una alternativa per tal que la democràcia torni a manar i a exigir el bé comú, abans que aparegui qualsevol salvador de mil pàtries.

dijous, 11 d’abril de 2013

L'energia eòlica penja d'un fil


Tenim a Catalunya la tecnologia puntera mundial en energia eòlica. Provinent de l'empresa catalana Ecotècnia, que ha acabat en mans de la francesa Alstom i s'ha convertit en Alstom Wind amb seu a Barcelona. És l'empresa que més patents europees ha presentat. És l'empresa que té els recursos més innovadors per poder vendre generació eòlica a tot Europa i a Sud-amèrica. Estem en un país de vent amb capacitat per produir molts megavats que permetrien compensar una bona part de la dependència energètica que tenim dels hidrocarburs i, sobretot, de les nuclears. És, a més, un negoci de futur que permet mantenir i generar nous llocs de treball.
Però se l'emportaran a França i aquesta vegada no serà culpa dels francesos, que han apostat decididament per l'eòlica, sinó dels ineptes que vivim a la pell de brau que sumarem una fuga més al talent de la nostra gent si no som capaços d'evitar-ho.
I això passa perquè vivim en un país de cacics i d'il·luminats i així ens va.

Hem estat capaços de deixar perdre 30.000 llocs de treball a tot Espanya que es dedicaven a les renovables, per la modificació de la legislació que els retira els incentius i que afavoreix les empreses de sempre; les que tenen agafats pel ganyot alguns dels nostres polítics o que, senzillament, els tenen a sou. I hem estat capaços des de la radicalitat d'un ecologisme fàcil de mirada al melic de qüestionar amb vehemència els aerogeneradors, posant encara més fàcil el camí dels rapinyaires que justifiquen l'extracció d'hidrocarburs no convencionals o abonen encara més les nuclears com a única via per ser autosuficients energèticament.
Ens cal un debat seriós sobre la sobirania energètica del país. I en aquest debat hi entra en joc un canvi de model productiu que faciliti l'estalvi energètic, i hi han d'entrar en joc les renovables com un dels nínxols més clars d'ocupació de futur, que s'haurien de potenciar i que s'hauria de facilitar que s'implantessin
Llastimosament els qui haurien de vetllar per això tenen l'aposta d'Eurovegas o de Barcelona World com el paradigma d'ocupació del futur.
Ja ho deia abans, així ens va.

Publicat a Diari de Girona, 8/04/2013