dilluns, 11 d’agost de 2014

El geni del Bullifoundation i el meu govern

El bullifoundation és un bon projecte. És més, segurament és molt bo. Reuneix les característiques que ens agradaria que tinguessin molts projectes que es fan a les nostres comarques: Combina l'atractiu econòmic del turisme amb una base especialment cultural i no especulativa,  la construcció és respectuosa amb el medi natural, té uns compromisos d'inversió privada que el fan autònom respecte de cap aportació pública, revertirà d'aquí uns anys en espai públic, dinamitzarà i desestacionalitzarà la zona...
Té, però, un gran problema: l'obstinació de voler-ho fer dins d'un Parc Natural.
No hi ha dubte que en Ferran Adrià és un geni, -sinó no s'entendria on ha arribat en el seu ofici-, i que els genis han de tenir llibertat per expresar i expandir les seves genialitats, i que un país ha de procurar que els seus genis fecundin i no marceixin. I tant que sí. Imprescindible.
Però els genis són ciutadans iguals davant la llei? Aquest és el dilema. Perquè per respectar l'obstinació del geni, el govern vol fer una llei a mida que no faria a cap altre ciutadà. Bé,... potser si es diu Adelson. O Millet. O...
En un estat de dret, quan un Parlament fa una llei, com la que declara parc natural el Cap de Creus, és perquè té un interès col·lectiu. Si aquesta mateixa llei s'ha de modificar, ha de ser perquè aquest interès col·lectiu també s' ha modificat. Què ha canviat al Cap de Creus en referència a l'interès col·lectiu? Crec que res. Com no sigui la creença de l'actual govern que els parcs naturals són per treure'n rendiment ara que els calerons fan falta.
No seré pas jo qui li digui a un geni el que ha de fer, però sí que li puc dir el que la llei li permetria a un ciutadà: créixer un 20 per cent i no un 300.
I és que,... a veure,  amb aquesta diferència,  tot l'espai que li faltaria dins del parc a aquest magnífic projecte si seguís la llei no es podria fer a tocar del parc? I seguir conservant la part més representativa de les essències,  la més intel·lectual i menys epidèrmica al paratge de Cala Montjoi?
Naturalment que es pot fer. Naturalment que es trobarien solucions imaginatives, -especialment si un és un geni- si no fos el pols de força que un suposat deu de l'olimp fa a un simulacre de govern que no hauria de ser d'opereta i cedir a les genialitats amb la falsa bandera del bé comú.
Un complex d'aquestes característiques fet a Roses, a l'avantsala del parc, amb el centre neuràlgic al seu interior, no només podria mantenir l'esperit del projecte,  sinó que representaria davant dels milers de visitants la voluntat del seu autor de respectar la decisió ciutadana de convertir en parc natural un paratge únic i de revaloritzar les possibilitats d'ús d'aquests espais sense haver de recórrer a situacions excepcionals.
Un geni que acceptés les normes del comú dels mortals el faria encara més genial, no trobeu?