dijous, 7 de maig del 2015

#ComissióPujol: On és l'espectacle?

S'han posat nerviosos. Alguns molt. Segurament van errar el tret quan van voler fer veure que no els importava gens que es fes una comissió, -com si no anés amb ells, que ja van néixer purs-. I també quan van provar de convertir-la en un seminari sobre la corrupció mundial amb títol de màster inclòs, afegint una munió d'experts propers i evitant alguns testimonis molestos. I quan van provar de ridiculitzar persones que els feien mal amb el seu testimoni. I després, quan van provar de matar el pare, dient que era un assumpte familiar, i que era molt lleig, quina pena i bla, bla.
Res de tot això els ha funcionat als hereus del pujolisme i la comissió ha seguit assenyalant amb el dit fets, persones, moments, que indiquen una i altra vegada que un bon grapat de prohoms investits de catalanitat com a arma, han construit, greixat i mantingut una complexa maquinària d'interessos particulars aprofitant-se de la política. Punt.
Legal o no, coma, això existeix i tothom ho ha vist. El directe de les xarxes té aquestes servituds quan es genera expectació i la gent vol saber.
Aleshores és quan assagen el darrer intent de no prendre mal: "Estan convertint el Parlament en un espectacle". I els cors de veus timbrades d'opinadors diversos, en mitjans diversos, que pontifiquen sobre tots els temes i que, a alguns, encara se'ls nota quan parlen el regalim de llet de la mamella pujoliana als llavis, multipliquen i diversifiquen el missatge: Intolerable, falta de respecte, els diputats fan el ridícul, tenen ja les conclusions escrites, això és un judici paral·lel, inquisidors...
Quant de mal els fa veure que el seu món s'ha acabat. Precisament perquè els mitjans han convertit l'expectació en espectacle i han fet explotar les versions i els silencis que molts s'han cregut durant anys.
Prou. S'ha acabat. I sí, senyores i senyors, la comissió és un espectacle. Un espectacle de transparència on sentim versions diferents de l'oasi català. Versions que algunes veus van denunciar i explicar i que durant molts anys s'han anestesiat. I que, amb la confessió del moralista pare de la pàtria se n'han anat en orris.
Tancament d'una època de la història del nostre país. La gent vol saber, i sap. Els mitjans ho amplifiquen i la comissió és el mecanisme que ho permet. Que no serveix de res, diuen? Per nosaltres, això sol ja justifica la seva existència.