dilluns, 23 de gener del 2017

En memòria. Un mal gener a Atocha

No he sabut trobar millors paraules que les d'aquest text de R_Cordero, "La memòria incòmoda", publicat a internet:

Muy despaciosamente hay que nombraros.

Muy despaciosamente
para llenar de orden la magnitud de Enero,
como quien reconoce en las palabras
la contención civil de la barbarie.

Muy despaciosamente
exponerse al talud de la memoria,
a la hostil intemperie del recuerdo,
acorralar los años del silencio
con la luz de sus nombres,
empujarlos con una mano amiga
muy despaciosamente.

Muy despaciosamente hay que nombraros:
Luis Javier, Serafín,
Javier Sauquillo, Enrique,
Ángel y también Lola,
Miguel, Luis y Alejandro;
porque sólo así el mundo
adquiere su armonía:
muy despaciosamente.




En memòria dels cinc advocats laboralistes morts a Atocha i els seus companys ferits, el 24 de gener de 1977, demà farà quaranta anys.
Dedicat sobretot als desmemoriats. A aquells que han oblidat, o que mai no han sabut, que no fa tant de temps lluitar per la llibertat i pels drets de les persones treballadores podia costar la vida.
I que el sindicalisme ha existit. Reivindico aquí la història nítida del sindicalisme en aquest país i el seu paper per ser on som.
I que res comença de nou. I que res ens ha estat regalat.
I que qui perd els orígens, perd la identitat.